El dilluns dia 7 d’octubre de 1963
En el local del “Teatro Español” té lloc l’acte d’obertura del curs 1963/1964. És el primer curs escolar del nou institut, i, d’entre altres discursos, destaquem el pronunciat per D. Ángel González Alvárez, director
general d’Ensenyament Mitjà on diu que Albaida té l’honor de ser el primer de molts:
“…Estamos realizando un acto, que consiste en la inauguración del primero de los veinte Institutos Nacionales de Enseñanza Media que, por beneplácito del Caudillo de España, van a abrir sus puertas….”.
En el discurs fa 3 reflexions: – tradició secular (Alfonso X El Sabio), – legislació actual (promulgació Llei d’Ordenament de l’Ensenyament Mitjà), – encíclica Papa Juan XXIII (“Pacem in Terris”, a més de l’existència, l’home té dret als béns de l’ensenyament i de la cultura). Però, a la vegada també és sincer i està consternat perquè dels 600mil xiquets espanyols que tenen 10 anys (inici dels estudis mitjans) sols 100mil podran anar a escola.
A l’acabament de l’acte, l’Ajuntament d’Albaida ofereix un MENÚ D’HONOR al director
de l’institut i les autoritats del poble.
Un àpat format per :
1.-Un sortit de companatges.
2.-Una paella valenciana. El plat estrela. Feta amb arròs, pollastre, conill, fesols verds plans, garrofó, tomaca, oli d’oliva, aigua, safrà i sal. La primera vegada que apareix el plat amb eixe nom “paella” diuen i conten que fou l’any 1843. Al llarg del segle XIX és va escampar la seua popularitat convertint-se en el plat principal en recepcions i celebracions. S’internacionalitza a principis del segle XX. Com molt bé sabeu, no hi ha una única recepta de la paella.
3.-Llagostins bella-vista. Són llagostins bullits.
4.-Tarta caputxina. És un dolç que porta el nom de les monges clarisses caputxines. Una ordre de clausura fundada en 1212. Un pastís amb els següents ingredients : rovells d’ou, “maicena” (fècula-farina fina- del gra de la dacsa), ous, sucre, aigua, suc de llima.
5.-Xampany.
6.-Vins. 1) “Viña Paceta”. És un vi negre de la varietat ull de llebre (“tempranillo”) de la Rioja. Un vi de perfil clàssic que marida molt bé amb guisats o rostits; 2) “Viña Pomal”, un altre vi de la Rioja. Un vi aromàtic i suaus tanins; 3) Xerès (“jerez”). És un vi blanc fi, sec i d’alta graduació alcohòlica. És un vi andalús que si el deixes temptar per ell, el rememorà el refranyer andalús “para conservar el conocimiento, vete al vino con tiento, pero si el vino es de Jerez, perderás el tiento alguna vez”; 4) Mançanilla (“mançanilla”). Un altre vi blanc, sec i molt aromàtic per a maridar amb el sortit de companatges i els llagostins.
Sabíeu que...?
L’estiu de 1969 encara no estava “batejat oficialment” el nou institut; però, l’1 d’octubre d’eixe mateix any, el cronista parla de la inauguració d’un nou curs escolar (1969/1970) i ja “el bateja com José Segrelles”. El 27 de gener de 1970 es celebra una sessió plenària a l’ajuntament on s’aprova un altre nom per al nou institut: “Elias Tormo y Monzó”. Finalment , contat i debatut, com les “escoles velles” ja portaven eixe nom, van decidir “revocar l’acord municipal” i “batejar-lo” amb el nom del pintor. Gràcies als llibres de cròniques del cronista oficial d’Albaida, En Vicente Gil-Mascarell i Pont i als expedients municipals, conservats en l’A.M.A., podem fer-se’n la idea de què passava en el poble en els anys 60 del segle XX :
-Per als “ancians”, en l’any 1960 es van instal·lar les primeres televisions al poble. La primera en la tenda de Vicente Molina al C/ Sant Joan. Al final de l’any, entre bars i particulars, hi havia 22 (hui, quantes teles hi hauran al poble?). El número d’abonats que tenien telèfon a Albaida eren 234. Un any després, 1961, estava construint-se, en el nou barri “Virgen del Remedio”, la caserna de la guàrdia civil i es posaven els ciments per a construir 60 cases concedides al Gremi d’Artesans Teixidors -estiu de 1961: l’embrió del futur institut. Al poble existia l’Acadèmia de 2on.
Ensenyament “Elias Tormo” dirigida i integrada(mestres) per les “Hermanas Obreras de la Cruz”. Eixe estiu no havien obert les matrícules. Un grup de pares de família fan precs i reclamacions sense èxit i es dirigeixen a l’ajuntament demanant-los el local2 que fins ara ocupava la guàrdia civil. L’ajuntament accedeix a la cessió del local i distint professorat (llicenciats i professors civils3). S’obri la matrícula en octubre amb 68 inscrits “… se han hecho las obras provisionales hasta tanto ulterior resolución ya que se habla de poder establecer un Instituto…”
Per als nostàlgics:
1) en els cens del partit judicial d’Albaida de l’estiu de 1962 hi havia censats 46 cavalls, 70 burres i 128 mules. El partit judicial incloïa 28 pobles de la comarca. El total censat de cavalls era de 491 (destaquen Alfarrasí, L’Olleria, Quatretonda, La Pobla i Albaida amb més de 40), 575 ases (el que més Albaida, però passant la xifra de 50 estaven pobles com Bèlgida, Quatretonda, Montaverner i Llutxent) i 2160 mules (tenien més de 100 Albaida, Benigànim, Quatretonda, L’Olleria, Llutxent i destacar La Pobla amb 348).
-una mort anònima. El 22 d’octubre de 1963 mor el darrer supervivent albaidí de la Guerra de Cuba. Es tractava del soldat Juan Bautista Albert Pla de 85 anys.
1 Josep Segrelles havia mort, el 3 de març de 1969, als 83 anys. Quatre mesos abans de l’esdeveniment de què l’home xafara la lluna i després d’haver vist enlairar-se per televisió l’últim Apol·lo, incorporant-se a dibuixar, va morir professorat (llicenciats i professors civils3). S’obri la matrícula en octubre amb 68
