Som un arxiu digital de memòria popular d’Alfara del Patriarca. És a dir, un espai digital on es pot trobar informació i documents molt diferents, però que sempre tenen com a punt en comú estar relacionats amb el nostre poble. Dins d’este espai caben tot tipus de documents, tant acadèmics com populars: col·leccions de fotos antigues comentades, entrevistes a veïnes i veïns, entrevistes a col·lectius, informació sobre costums propis, etc.
Aquest Arxiu, promogut i finançat per l’ajuntament, volem generar un espai obert a les aportacions veïnals que servisca per a reconèixer el valor que la nostra cultura popular mereix.
Eixa cultura popular inclou història, tradicions, etc.; és a dir, patrimoni material i immaterial d’Alfara del Patriarca.
Eixa recuperació es fa amb la col·laboració de totes i tots, perquè volem indentificar i construir col·lectivament aquells elements especialment importants per a la nostra comunitat, per a la nostra identitat col·lectiva, per a la qualitat de vida i per a la dignitat com a Poble.
L’estructura de l’Alfarapèdia és dinàmica i oberta a tot tipus de contribucions.
Com a començament proposem tres eixos:
El Museu de Memòria Oral, arxiu d’històries de vida de les persones del poble. Partim de la primera persona per a recuperar la història col·lectiva;
La Pèdia, arxiu de documents diversos, des de col·leccions de fotografies antigues fins a documents oficials o llibres relacionats amb el poble;
El Museu Etnològic Col·laboratiu (MEC), que es construeix col·lectivament amb l’alumnat escolar i les seues famílies.
Demanem la col·laboració de totes i tots per reunir tots els documents (textos, fotos, etc.) i els testimonis que ens feu arribar atenent a criteris de rigor i qualitat. Volem que siga una contribució a la cultura i la identitat del Poble.
Amb este arxiu, promogut i finançat per l’Ajuntament, volem generar un espai obert a les aportacions veïnals que servisca per a reconèixer el valor que la nostra cultura popular mereix.
Eixa cultura popular inclou història, tradicions, etc.; és a dir, patrimoni material i immaterial d’Alfara del Patriarca. Eixa recuperació es fa amb la col·laboració de totes i tots, perquè volem indentificar i construir col·lectivament aquells elements especialment importants per a la nostra comunitat, per a la nostra identitat col·lectiva, per a la qualitat de vida i per a la dignitat com a Poble.
«Plec datat en 1781», sobre el naixement de siameses en Alfara
Enric Cunyat ha compartir amb Alfarapèdia un text curiós que pensem que cal incloure en la nostra col·lecció. Es tracta d’un text de José María Torres Pérez publicat a la Revista General de Información y Documentación número 18, de 2008, pàgines 147-159, titulat “Pliego suelto fechado en 1781”.
En ell s’analitza un imprés amb text i il·lustració que recull el naixement de xiquetes siameses (els textos de l’època parlen de “Monstre”) en Alfara del Patriarca, el dimarts 28 d’agost de 1781. El títol de l’imprés és: Verdadero retrato y relacion anatomica de la niña de dos cabezas y quatro brazos, nacida en el lugar de Alfara, distante una legua de la ciudad de Valencia, el dia 28 de agosto de este presente año de 1781.
Documents recuperats
Una comedieta i poemes de Ricardo Valero
Hem recuperat una xicoteta part de la producció literària de Ricardo Valero Muñoz, poeta i dramaturg popular d’Alfara, a propòsit de qui vam publicar Sobre el poeta Ricardo Valero Muñoz, a manera de semblança biogràfica amb algunes sorpreses. Es tracta del sainet en vers de 1921 Dos fotógrafos ambulants i de set poemes fallers publicats en la revista Pensat i fet entre 1920 i 1936. El denominador comú entre tot este material és la poesia i l’humor.
Dos fotógrafos ambulants és una “Comedieta valensiana en un acte y en vers”, publicada a la col·lecció «Nostre Teatro» núm. 24, de l’editor Vicent Miguel Carceller. Carceller era periodista i editor també de La Traca, valencianista republicà i anticlerical amb qui Valero va col·laborar durant dos dècades abans de guerra. Com es diu a la primera pàgina de l’obreta: “Estrenà en éxit la nit del [divendres] 1 de Choliol de 1921, en el «Salón Novedades», de Valensia”. La col·lecció Nostre Teatro es va iniciar a València en maig de 1921 i tenia caràcter setmanal, de manera que la data de la publicació, que no apareix en el volum, podria ser aproximadament de maig de 1923.
Quan al Salón Novedades, era una sala de cine (fou el primer cine estable de València) i espectacles, situada al carrer de les Barques de València, davant del Teatre Principal.
La trama mostra les peripècies de dos fotògrafs ambulants que passen tot tipus de privacions per la inseguretat del seu ofici. És un bon exemple d’allò que en algun moment s’anomenà “la rialla tràgica” (H. Bergson i S. Freud), que està tan present en el sainet valencià.
El llibret, de només 16 pàgines de contingut, es conserva a l’Arxiu de Castelló, que és el que ens ha proporcionat la còpia digital. En algun moment hem fantasiejat en la possibilitat que l’obra fóra representada a Alfara.
Recuperació de poemes
Revisats els números de la revista Pensat i fet, hem trobat set poemes fallers publicats entre 1920 i 1936 (concretament, edicions de 1920, 1921, 1922, 1928, 1929, 1931 i 1936). Ací els reproduïm tots íntegrament. Els hem trobat a l’edició facsímil en versió DVD que es fiu en 2011 per a l’Associació d’Estudis Fallers i l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.
Flamerada
Pensat i fet, març 1920
Ja s’apropa joliua la ironia,
lo jorn festívol qui ab son artifici enclou lo cimbolisme de tot vici al ensemps que l’ audaç jocarrería.
Abrassada la ment per fantacía, res se lliura del foc al sacrifici; lo gisme més petit, lo breu indici en falla es convertix i en poesia.
¡Oh ciutat del meu cor, oh patria aimada; bresol del geni i del art niuada: admire tes cimbòliques fogueres;
Pero més l’ esperit s’ entusiasmara, si molts dels tipos qu’ ens amostres ara no ‘ls cremares per jança, no; de veres.
Prec patriòtic
Pensat i fet, març 1921
Foguera secular que simbolises els sacrificis de la nostra vida, purifica la raça malaída al conjur de fes flames y les rises.
Consumix alentá per nostres brises l’ humana perversió qu’al visi ens crida, i fes quo resurgixca amorosida la virtud, sense empaig ni cortapises.
Fes que de les vestals el foc sagrat com ofrena s’eleve al infinit en un ambient de Pau y Caritat.
Proporciona calor al aterit,
mes si ‘s trata d’algun desvergonyit, en eixe cas… m’el deixes socarrat.
Cansons i purnes
Pensat i fet, març 1922
El qu’ en la nit de les falles
no va a vore la plantà,
ni es valencià, ni es artiste,
ni sap cantar un’ alba.
*
En dos cadires trencaes
una estora i un sac vell,
tens convertida esta terra,
en lo pati del bordell.
*
¡Bunyolera, bunyolera;
sols perquè ‘m manosejares
me tornaría bunyol,
encara que ‘m socarrares!
*
Diu Neleta (que may calla)
que a Pepeta, la Sorolla,
en una cremá de falla,
li varen alsar bambolla.
*
Morí un fuster i un barber,
un sabater i u que malla,
i encara, en el atre mon,
son La Comisió de falla.
*
Una lliura de bunyols
i dos quincets d’ aiguardent,
lleven els núvols del cap
i eleven el pensament.
Anacreóntica
Pensat i fet, març 1928
Afányat, giqueta,
que tens molta calma,
i ja están els músics
tocant la diana.
Neteja les copes,
prepara la taula,
i envíes a Sento
que porte caçalla.
EI oli se crema;
tin a punt la pasta;
pensa qu’ els falleros
huí dinen en casa.
Que no te s’ olvide
lo de la tortada,
i envía recado
al de la donçaína.
Si ve el de la llista
i no estic en casa,
li dius que hi ha albades
pa doña Tomasa;
que falten banderes
pa doña Torcuata,
i no vol pagarmos
la Monisipala.
Pero, aném, menéjat:
¿qué fas tan parada?
Avivat, resolla,
somòute, preparat,
bota, afáñat, corre,
fes algo, destapat…
******************
¡Anímat, giqueta,
que tens molta calma!
*****
Tipos d'ara:
El fallero del carrer
Pensat i fet, març 1929
El tipo que dibuixar
pretenc en esta ocasió,
es digne d’ admirasió
per sa constancia eixemplar.
Contextura peculiar
mos oferix este ser,
que ya modest u altaner,
siga vert, o siga negre,
mos procura un dia alegre: el fallero del carrer.
Com una eixida de grans
li brota l’ inspiració,
mostrant en sa proporció
qu’ el art está ‘l seu alcans. Asovint, les tosques mans d’ un mañá o d’ un sabater, demostren al mon sancer
qu’ ací hi ha artistes de talla; pero de baes treballa, el fallero del carrer.
Mes el vulgo en sa ignorancia, llunt d’admirar al fallero, pensa que d’eixe pugero li queda molta sustancia.
P’al malicciós, gran ganancia trau d’anar en tant deler, arreplegant el diner que lográ en la suscripció, i diuen qu’es un fartó, el fallero del carrer.
*****
Bosque G
La poesia popular
Pensat i fet, març 1931
S’ acòsta nostra festa, la festa valenciana,
que asombra, per lo hermosa, al propi i al extrany la que nostre carácter retrata a meravella i te més importancia, més esplendor cada any.
Jo no sé a ciència certa l’ orige de les falles, si foren els romanos, els gòtics o els pagáns els que mos la establiren i en ella s’ iniciaren; sòls sé qu’ es preferida per tots los valencians.
Es festa soberana per l’ art e iniciatives; en un esclat fluïxen el mèrit i el color; simbòlica i fratèrna, te la virtut simpática
d’ unir, per unes hores, al paria i al senyor.
Al vindre Primavera (el temps de les eixides de grans i de floroncos i d’ atres erupcións), esta feconda tèrra mos dona més artistes que sebes cull en l’ horta, pataques i melóns.
Com a detall qu’ afirma nostra psicologia de poble bullanguero, irònic i fester,
voréu que hi ha més falles i més clásics festejos cuant es més pòbre el barrio i humil es el carrer.
Els vicis i els defèctes expòsa a la vergonya mostrant les pasións vanes de torpe humanitat;
i si no ‘m descubrireu, diria qu’ es lo únic
en que se manifesta la pregoná igualdat.
Bufen qu’ es un prodigi els músics de la banda, i pa que no ‘s robelle ni es taque l’ instrument, a cada tocateta tenen molt bon cuidado d’ administrarli vahos de coca i aiguardent.
*
S’ acosta nostra festa, la festa valenciana
que asombra, per lo hermosa, al propi i al extrany; la que nostre carácter retrata a meravella i te més importancia, més esplendor cada any.
*****
Deprecació
Pensat i fet, març 1936
Sant poderós, qual miraclosa vara,
simbòlica, gaudi de floració ab honèsta i sublim anunciació
un jorn puríssim, d’aura bella i clara.
Repara en lo país, pietós repara i vorás la torpea i confusió d’una hidra tremant de destrucció, que no respècta Art, Ciencia ni Ara.
Jo sé que es demanarte un impossible el que deixes de ser tan bò i sensible;
Pero al vindre la festa de les falles,
be tirar má podies del gayat, i en un apocalíptic arrebat acabar en los pillos i canalles.
Escriu-nos, envia'ns imatges
Visita'ns, crida'ns
dades
Nelo Vilar
Laura Yustas
