Som un arxiu digital de memòria popular d’Artana. És a dir, un espai digital on es pot trobar informació i documents molt diferents, però que sempre tenen com a punt en comú estar relacionats amb el nostre poble. Dins d’este espai caben tot tipus de documents, tant acadèmics com populars: col·leccions de fotos antigues comentades, entrevistes a veïnes i veïns, entrevistes a col·lectius, informació sobre costums propis, etc.


Volem generar un espai obert a les aportacions veïnals que servisca per a reconèixer el valor que la nostra cultura popular mereix.
Eixa cultura popular inclou història, tradicions, etc.; és a dir, patrimoni material i immaterial d'Artana
Eixa recuperació es fa amb la col·laboració de totes i tots, perquè volem indentificar i construir col·lectivament aquells elements especialment importants per a la nostra comunitat, per a la nostra identitat col·lectiva, per a la qualitat de vida i per a la dignitat com a Poble.

La milonga de Carlitos

La història de Carlitos
La milonga de Carlitos, una obra original dels anys 40, conta la història dramàtica del tal Carlos en la seua fugida des d’Artana, on era barquiller, a Barcelona, buscant millor vida.
Esta història tràgica esdevé còmica per moments, amb referències a llocs i persones que podien causar hilaritat entre els oients locals. S’escrigué en castellà però amb nombrosos valencianismes, un altre tret que s’utilitzava de forma còmica i que era molt habitual en la cultura popular d’aquells anys, especialment en els sainets.
L’odissea de Carlitos és la següent: el primer dia de l’any fuig del poble amagant la sària i dient que se’n va a collir taronja. En realitat va a València, on agafa un vapor cap a Barcelona. Allí no troba faena i es queda sense diners, però coincideix amb Pasqualet de Pero que el convida a dinar.
En el seu allotjament precari passa fred i està pensant de tornar-se’n, mentre a Artana un nebot es fa càrrec de la seua roda de barquiller, i la gent es pensa que se n’ha anat perquè té una “querida”. La família el localitza, li envien un xec i dos cartes: en la primera li diuen que Xotxim de Parret ha trobat la seua sària, en la segona que sa mare està mala. De mala gana agafa un tren cap a casa i en Nules es troba amb Joaquín de Plano que el puja en cotxe. Ahí acaba l’aventura, que pareix que no ha durat més que unes poques setmanes.
La història era real, però tot i el seu caràcter tràgic es deixa per contar la pitjor part: Carlos era viudo i tenia tres fills. Quan se’n va anar els va deixar a cura de la seua sogra, una dona major i sola que els va traure endavant captant pels pobles veïns.
Quant al primer intèrpret, a Joan de Nela li deien precisament “Angelillo” de malnom perquè cantava molt bé. Era cantant de fandangos però també de valencianes i altres gèneres musicals. La qualitat de la seua veu s’aprecia en este àudio tot i que les gravadores espantaven un poc a la gent.

Material audiovisual
Cristina Traver, «Entrevista a José Rico Blasco, “Seba”»
En commemoració del III centenari de Cristina
Per celebrar els tres-cents anys de Cristina, la Campana Grossa del campanar d’Artana, hem preparat un document audiovisual amb imatges, vídeos i àudios propis i de diferents fonts amigues, a partir d’un text de Josep Herrero i la veu d’Empar Pons, amb edició de Laura Yustas i Nelo Vilar.
En el Volteig final participaren el campaners José Enrique Puchol Aragonés, de la Vall d’Uixó; José Vicente Manzana Mondragón, d’Eslida, i Josep Herrero Cabanyes, d’Artana, amb l’assistència de Pilar Traver, Roberto Silvestre Pla, Regina Pallarès Pitarch i Sofía Gascó Pla.D’esta mateixa sessió es pot vore en vídeo el Repic en Els tocs de les campanes d’Artana, on vam allotjar informació sobre els 22 tocs tradicionals en Artana. Un grandíssim patrimoni immaterial.
A Artanapèdia també podeu trobar Textos sobre campanes i campaners a la Hoja Parroquial (1968), que informa sobre la fabricació de les campanes. O Uns mestres campaners a Artana, on Josep Herrero detalla el treball de la família Traver, campaners al nostre poble. I de nou recomanem la informació sobre les campanes d’Artana arreplegada a la web del Gremi de Campaners.
A continuació teniu el vídeo En commemoració del III centenaria de Cristina, la Campana Grossa:
CARTA POBLA D’ARTANA.
20 de novembre, 1611
Còpia de l’Arxiu del Regne de València, Real Justícia, 798 (1751-1752), f. 10v.-15r. Gràcies a Vicent Gil per la seua aportació al nostre Patrimoni.
Escriu-nos, envia'ns imatges
Visita'ns, crida'ns
dades
A.C. Amics d'Artana
Editors: Nelo Vilar
Josep Herrero