La història de Carlitos
La milonga de Carlitos, una obra original dels anys 40, conta la història dramàtica del tal Carlos en la seua fugida des d’Artana, on era barquiller, a Barcelona, buscant millor vida.

Esta història tràgica esdevé còmica per moments, amb referències a llocs i persones que podien causar hilaritat entre els oients locals. S’escrigué en castellà però amb nombrosos valencianismes, un altre tret que s’utilitzava de forma còmica i que era molt habitual en la cultura popular d’aquells anys, especialment en els sainets.

L’odissea de Carlitos és la següent: el primer dia de l’any fuig del poble amagant la sària i dient que se’n va a collir taronja. En realitat va a València, on agafa un vapor cap a Barcelona. Allí no troba faena i es queda sense diners, però coincideix amb Pasqualet de Pero que el convida a dinar.

En el seu allotjament precari passa fred i està pensant de tornar-se’n, mentre a Artana un nebot es fa càrrec de la seua roda de barquiller, i la gent es pensa que se n’ha anat perquè té una “querida”. La família el localitza, li envien un xec i dos cartes: en la primera li diuen que Xotxim de Parret ha trobat la seua sària, en la segona que sa mare està mala. De mala gana agafa un tren cap a casa i en Nules es troba amb Joaquín de Plano que el puja en cotxe. Ahí acaba l’aventura, que pareix que no ha durat més que unes poques setmanes.

La història era real, però tot i el seu caràcter tràgic es deixa per contar la pitjor part: Carlos era viudo i tenia tres fills. Quan se’n va anar els va deixar a cura de la seua sogra, una dona major i sola que els va traure endavant captant pels pobles veïns.

Quant al primer intèrpret, a Joan de Nela li deien precisament “Angelillo” de malnom perquè cantava molt bé. Era cantant de fandangos però també de valencianes i altres gèneres musicals. La qualitat de la seua veu s’aprecia en este àudio tot i que les gravadores espantaven un poc a la gent.