Trobades a l’arxiu municipal d’Albaida: 1955 i 1969. Dues dates sense cap relació entre elles,
però SABÍEU QUE…
1955
El 14 de gener, el veí del Carrer de Baix del Barri de Sant Antoni, Miguel Escrivà Alfonso, sol·licita llicència per a jugar en els carrers del Pòsit i Gràcia partides de pilota, mitjançant una renda o lloguer. La seua instància, malgrat ser una persona analfabeta (signa amb la petjada del seu dit gros) és ben sucosa:
“… que habiendo alcanzado en ésta Ciudad un incremento jamás conocido el juego de la pelota en sus calles del Pósito y Gracia, y con el fin de ver si éste se incrementa cada dia mas, toda vez que ésta población tan pronto como tiene conocimiento de que existe alguna partida de pelota, el entusiasmo vibra en el corazón de inumerables Albaidenses que ya sus antepasados anhelaban con orgullo éste noble juego, y con el fin de poder el que suscribe reanudar en lo possible…”.
La Comissió de Foment redacta un informe favorable perquè fomenta la pilota tan arrelada en la Regió Valenciana, és un carrer amb poques cases i no destorba tant als seus veïns i resta possibilitat a la joventut d’anar als cafès i centres de vici i corrupció; però, el Sr. Escrivà deu tindre en conte que l’ocupació de la via pública està cedida en concert al gestor Elías Seguí Valls i li tindrà que pagar l’impost municipal del producte de l’arbitri sobre ocupació de la via pública. L’any següent, la Comissió de Festes organitza un Torneig Comarcal de “Raspallot” on participen 14 equips de de 14 pobles de la contornada amb premi per als 5 primers classificats i un premi per als guanyadors de 400 pessetes i una copa. Les partides es juguen al Carrer Major fins el cantó del Carrer de “les güeles” o Sant Vicent, amb taulons en els rastells de la vorera de l’esquerre. A més a més, hi havia grades taponant els dos quinzes. El campió fou l’equip del poble de Llutxent davant Bufali. Es conta l’anècdota o llegenda popular que durant una de les partides disputades van tindre que parar de jugar perquè passava la comitiva d’un bateig i un dels jugadors va dir :
-Xe, pareu, que passa la meua núvia.
I el que són les coses, al cap dels anys, aquella xiqueta que anava al braç de la seua madrina, va ser la dona del jugador que va dir la frase.
Eixe mateix any, 1955:
José Soler Vidal (pintor, escultor i ceramista) més conegut com Monjalés (membre del Grup Parpalló) feia exposicions. Monjalés va morir l’estiu passat, 2023, a València a l’edat de 91 anys (D.E.P.)
L’empresa de ciment del poble “Vulcania” facturava a l’ajuntament
i … han passat 69 anys (els més majors se’n recordaran) del tràgic accident d’autobús al port d’Albaida amb 14 morts i 26 ferits i que es fa fer ressò la premsa nacional (setmanari “El Caso”); eixe mateix anys
…14 anys més tard…
1969
Eixe any i abans que l’home arribara a la lluna, el 9 de març soterren al pintor albaidí Josep Segrelles i Albert (pintor, cartellista i il·lustrador). A més a més, entre altres coses, s’envia el primer correu electrònic a través d’arpanet (precursor d’internet), es celebra el festival de música de Woodstock, es funda el grup musical La Trinca, Joan de Borbó renuncia a ser rei (el dictador Franco designa com el seu successor a Joan Carles de Borbó), naix a La Pobla del Duc un xic que porta de nom Eduard Forés
L’alcalde d’Albaida (Cándido Martínez) envia una carta-edicte sol·licitant la publicació en el butlletí de la província dels padrons de les exaccions (pagaments d’impostos). Entre altres, les taxes de carruatges i velocípedes. La taxa es pagava per l’especial depreciació que ocasionaven en les vies provincials els carruatges de llandes metàl·liques. Albaida tenia empadronades, eixe any, 4.928 persones. 4 contribuents estaven subjectes al pagament de la taxa per ser propietaris de vehicles de tracció animal (carruatges amb cavalleria). Una curiositat : deu anys abans (1959) hi havia 64 contribuents (44 carruatges de cavalleria major, 19 de cavalleria menor i 1 carruatge de luxe).
28 contribuents van pagar per la possessió d’un tractor i el seu rodatge per les vies municipals.
177 contribuents eren propietaris de velocípedes que també pagaven per rodar pels carrers. Altra curiositat dels padrons : dotze anys abans (1957) eren 204 propietaris.
Els velocípedes portaven una xapa, la qual era la seua matrícula. El velocípede és un vehicle lleuger d’una, dos o tres rodes per a una sola persona, la qual li dona impuls fent voltar les rodes per mitjà d’uns pedals. Aquesta paraula deriva del llatí i vol dir “peus ràpids”, el que ara coneguem com bicicleta.
Hem contat 20 marques diferents en el padró :
B.H. (marca vasca de Vitoria), Derbi (marca catalana Rabasa de Mollet del Vallés), Ducatti (marca italiana fabricant de motors auxiliars per acoblar a les bicicletes i escrita en el padró amb dues “t”), Ducson ( també de Mollet del Vallés), Esbelta (marca catalana Gimson de Figueres), G.A.C. (marca guipuzcoana d’Eibar), Gil (empresa valenciana d’Elda dedicada als pneumàtics), Invital (no hem trobat res), Lube (empresa biscaïna especialitzada en motos de Barakaldo), Martí (sense informació), Mobylette (de la casa GAC), Montesa (marca catalana dedicada a la producció de motocicletes), Orbea (també situada en la població d’Eibar, eixe any està a punt de fer fallida i es converteix en cooperativa), Perfecta (sense informació), Peugot (marca francesa sense la “e” en el padró. La rica història d’innovació i competència de Peugeot Cycles es va iniciar allà pel 1886), Raftor (no hem trobar res), Regia (marca italiana que feia rodes), Rieju (empresa catalana que va començar en el món de les bicicletes per passar-se’n després als ciclomotors. El pare del pintor Salvador Dalí fou el notari encarregat de donar fe de la creació de la companyia Riera i Juanoloa-Rieju-), Setter (marca il·licitana de motors per a bicicletes), Terrot (empresa vitoriana “Torrot” de robustes bicicletes de passeig i carretera que en el padró l’escriuen amb “e” i jo pensava que també era una errada del funcionari, però no, la marca Torrot, en els anys 50, signa un acord de fabricació amb la marca francesa “Terrot”. Però l’acord dura poc i ens als anys seixanta, la Peugeot va absorbir a Terrot i deixar sense llicència al senyor Iriondo – el seu fundador-. Aleshores, el senyor Luis Iriondo, espavilat i tossut, va canviar la “e” per la “o” i així donar continuïtat al seu negoci de ciclomotors i motocicletes “lightweight”-lleugeres-).
Josep Moll
Salut i pilota
