L'Arxiu Municipal d'Alacant (A.M.A.) és un Servei General de l'Administració Municipal, les funcions del qual són les de rebre, conservar i servir els documents de la institució i als ciutadans. Amb dos objectius clars: La difusió de la història local a través de la consulta dels seus fons per investigadors, i la garantia de la gestió municipal en conservar-ne els expedients.
Història de l'Arxiu Municipal d'Alacant
Des de l'antiguitat fins als nostres dies, l'arxiu s'ha considerat com un lloc segur on es protegeixen els documents que formen part de la memòria històrica d'un col·lectiu. Queda ja molt llunyà l'estatut del rei don Joan d'Aragó, de 23 d'abril de 1459, esmentant que les claus de l'arxiu les tingués l'escrivà de la Sala ( A.M.A. Armari 5. Llibre 50, fol. 22v .), qui s'encarregava de la gestió administrativa i de portar la documentació general del Consell i dels òrgans.
Tenim notícia pels tres inventaris, que es recullen en un llibre anomenat Inventari de l'Arxiu ( A.M.A. Armari 5, Llibre 76.), que la documentació que es va relacionar, abans de sortir el 1691, és la mateixa que va tornar segons consta a l'últim de 1749. A partir de 1765 s'encarrega, per als treballs d'arranjament i organització de l'arxiu, a Vicente Segura, autor dels índexs de remissió dels fons de l'Arxiu Municipal i de la classificació de la documentació municipal seguint les directrius arxivístiques del XVIII . L'arxiu va estar ubicat al segon pis, al costat de la torre del rellotge, de l'Ajuntament, fins a mitjans del segle passat.
Després es va allotjar a la planta baixa, del mateix edifici, fins al 1992. A partir d'aquesta data, es trasllada a l'anomenat Palau Maisonnave, casa construïda entre finals del segle XVII i principis del XVIII, que s'ha rehabilitat com a Arxiu Municipal. Els propietaris originaris van ser la família O'Gorman, d'origen irlandès. I després els seus titulars van ser la família O'Connor, emparentats amb els O'Gorman, sent els darrers propietaris la família Maisonnave, i la família Llorca-O'Connor, que van viure fins a finals de 1980, data en què l'Ajuntament adquireix la propietat de l'edifici. Les obres per a la rehabilitació de l'edifici van començar el 1984. I s'adquireix també la casa del darrere construïda al segle XX, per destinar-la a dipòsits dels fons documentals.
Durant els treballs de reconstrucció es va descobrir una necròpolis del segle VI, època tardoromana, en bon estat de conservació, i que es pot visitar perquè se n'ha deixat una part a la vista del públic, per mitjà d'un vidre al terra de la sala de lectura, a la planta baixa.
Entre altres funcions estava, fer i custodiar l'arxiu de la correspondència de govern i les diferents provisions reals i ordres i també era el responsable de cosir i enregistrar en llibre corrent, les cartes i provisions reals i ordres que anaven dirigides des del Consell Real a els Justícia, Jurats o Consell de la ciutat dAlacant. Hi ha constància de construir un arxiu a la ciutat perquè es guardessin i custodiessin els llibres i papers.
El 4 de desembre de 1622 s'ordena recollir els documents perquè s'instal·lin a l'arxiu de la Casa Capitular i es nomena arxiver Ginés Miralles, escrivà. Però el bombardeig de l'esquadra francesa, el dia 24 de juliol de 1691, va fer malbé considerablement els edificis de la ciutat i entre ells, la Casa Capitular i el seu arxiu. Aquest, va perdre força documentació durant l'atac i la que avui es conserva dels segles XVI, XVII i XVIII, va ser perquè una part dels seus documents, joies i plata de la ciutat, es van enviar en un vaixell a Palma de Mallorca.
Fons documentals
Fons documentals (manuscrits, textuals i gràfics) molt valuosos per al govern de la ciutat com són les sèries de Privilegis i Provisions Reals (1366-18111); Plets (segles XVII-XVIII); Actes Municipals des de 1709; Cartes Escrites i Rebudes (1665-1842); Senderes (1703-1832); Hisenda (des del segle XVII); Festes (des del segle XVIII); Abastament (segle XVI-XIX); Sanitat ( des del segle XVIII); Policia Urbana ( 1752-1939); Urbanisme (des del segle XIX).
Dates extremes: Segle XIII-Segle XXI
Documents més destacats
Llibre dels Privilegis de la ciutat d’Alacant d’Alfonso X el Sabio. (Còdex. segle XIII).
Concessió del títol de ciutat a la vila d’Alacant pel monarca Ferran el Catòlic el 26 de juliol de 1490 a Còrdova (Pergamí).
Documents cartogràfics de l’Ajuntament d’Alacant. Segle XVIII.
Cartells de Festes. Segle XX
Serveis i activitats
-La pròpia Institució en l’exercici de les seues funcions
– Investigadors i estudiosos de temes locals n – Ciutadans en general que desitgen consultar qualsevol dada sobre la ciutat.
– Activitats expositives, visites, docència, publicacions.
Documents digitalitzats de la ciutat. L'empremta del passat en el documents
Actes Municipals del Primer Ple de l'Ajuntament Republicà
El dia 16 d’abril de 1931 se celebrava la constitució del primer Ajuntament de la Segona República davall la presidència de l’Excm. Sr. Carlos Esplá Rizo, governador civil, qui va declarar oberta la sessió amb unes emocionades paraules: “Vinc a presidir l’acte de constitució de l’Ajuntament republicà en nom del Govern de la República. Vinc a este acte amb una emoció que denuncia la tremolor de les meues paraules…”
Premsa Esportiva
Hércules 1934
El Tio Cuc
Exemplar complet d’esta coneguda publicació satírica molt popular en el primer terç del segle XX.
Projecte de construcció del Cinema Ideal, 1924.
És un dels salons cinematogràfics clàssics d'Alacant
Situat a l’antiga avinguda de Zorrilla, després de Durruti, José Antonio i actual Constitució. Era una zona cèntrica que albergava la majoria de locals de lleure: Central Cinema, Monumental Saló Moderno, Saló Espanya i Teatre Principal.
El projecte, datat el 1924, està signat per l’arquitecte Juan Vicente Santafé i Arellano. Tenia una capacitat de 1.419 espectadors, repartits entre l’anomenada zona de preferència, planta principal i primera, i la de públic general, al segon pis, coneguda popularment com el “galliner”. El cinema es va inaugurar l’octubre del 1925 i va mantenir la seva activitat fins al febrer del 2003. Van ser milers les pel·lícules projectades al llarg de més de setanta anys, des dels temps del cinema mut als del sonor i color. El local també va albergar concerts de música, espectacles lírics, obres de teatre i fins i tot combats de boxa.
60 Receptes pràctiques per a la conservació i condiment de la sardina.
José Guardiola Ortiz (1874-1946) era un advocat, polític republicà i gastrònom alacantí. Va publicar aquest llibre en 1939 amb el títol de Plats de Guerra. Es va reeditar en 1964 amb aquest nou títol de 60 receptes pràctiques per a la conservació i condiment de la sardina.
L'Arxiu Municipal d'Alacant ofereix accés als documents que han creat la història local
Veure entrevistes
Obrim la setmana #enlarxiudAlacant amb els investigadors que solen treballar amb els seus fons. Ací, Alfredo Campello, d’Alicante Vivo, explica com prepara els seus llibres i articles amb aquests documents
La premsa s’ha encarregat de recollir la història de la cultura a la ciutat, el periodista Antonio Sempere explica com se serveix de l’Arxiu Municipal per estudiar-ho.
Quan a Espanya tot just s’estudiava la història de les fàbriques de tabacs, Caritat Valdés va apostar per conéixer una peça fonamental de l’economia local. La importància que van tindre aquestes cigarreres va passar després a l’hostaleria, un altre dels temes que ha investigat amb l’ajuda de l’Arxiu Municipal.
Amb el pas dels baixos del palau municipal al carrer Llauradors, l’Arxiu Municipal va guanyar en espai i modernització de les instal·lacions. L’historiador Joaquín Sáez recorda com eren aquelles antigues oficines i com va trobar els plànols originals de l’Ajuntament.
El bon treball dels professionals de l’Arxiu Municipal d’Alacant és un tret que destaquen i agraeixen Rosalía Mayor i Elvira Rodríguez. De la seua col·laboració han eixit les imatges per a publicacions com La Hoja del Lunes, El Salt i Canelobre.
La sèrie d’investigadors que vam reunir amb la reobertura de l’Arxiu Municipal d’Alacant després de les obres acaba amb Juana María Balsalobre. Aquí s’explica a través del seu treball sobre l’arquitectura de salons i cinemes la importància del personal i els seus coneixements per trobar els documents adequats.
Calendari Alacantí de Gastón Castelló
A principis dels anys trenta del segle passat l’artista Gastón Castelló (1901-1986) havia tornat a la seua ciutat natal , després d’un període de formació i estades a Madrid i París. Donava classes en l’Escola Model i s’havia implicat en la nova festa de les Fogueres de Sant Joan, des de la seua creació en 1928. Gastón va rebre un encàrrec del periòdic El Tiempo per a confeccionar un calendari de l’any 1931. Amb este motiu va realitzar dotzes plomins en què va triar uns motius representatius dels distints mesos de l’any, donant proves de la seua mestria en el dibuix. L’original es conserva en l’Hemeroteca de l’Arxiu Municipal.
Galeria de l'Arxiu Municipal d'Alacant
Escriu-nos, envia'ns imatges
Visita'ns, crida'ns
Adreça
C. Llauradors, 9, 03002 Alacant
