Els fons documentals de l’administració local tenen un perfil clarament definit, pel que fa a les seues tipologies. Aquestes responen a l’estructura orgànico-funcional de l’organisme productor, en el nostre cas, un ajuntament. Alhora, eixa estructura orgànico-funcional es deriva de l’organització de la que s’hi dota l’administració local per a complir els seus fins, que no són altres que la gestió dels assumptes locals per a millorar la qualitat de vida dels seus ciutadans.

Per tant, trobem, en un quadre de fons municipal una divisió, que s’estructura en Seccions i Sèries, algunes de les quals són molt estables al llarg de la història, mentres que altres són de curta vida. En el primer cas podem trobar tipologies com les actes municipals, que recullen les deliberacions dels principals òrgans de govern: Consell de la Vila, ajuntament de l’Antic Règim, ajuntaments constitucionals, de la Restauració, de les dictadures, democràtics, Comissions Municipals Permanents, de Govern o Juntes de Govern, o el Ple de les Corporacions. Diferents noms però idèntiques sèries, molt continuades en el temps, perquè han estat i són els instruments amb els que les institucions municipals han governat política, jurídica i legalment. O aquelles referides al govern econòmic de la mateixa institució: aquelles partides destinades a ingressos i despeses, i que gestionen la mateixa pràctica administrativa: ingressar a través d’impostos o altres instruments i pagar. Propis i Arbitris, Ingressos i Despeses, Pressupostos, etc. Igualment, diferents noms per a la mateixa pràctica.
Altres sèries documentals han durat en el temps, però el canvi de realitats polítiques, econòmiques i administratives les han finiquitat: documentació d’època foral relativa als Racionals, Escrivans de Sala, Clavaris, Mostassafia, Justícies, Corregiments, etc. Hi ha sèries que apenes han durat uns anys, perquè el mandatari de torn ha creat oficines o departaments que el mandatari successor ha eliminat. Aquestes tipologies s’hi coneixen en arxivística com sèries tancades.

Com pot comprovar-se, el moviment de documents i, per extensió, de la informació de tipus municipal, és molt dinàmic en el temps, a diferència d’arxius de naturalesa nacional, regional, normalment exclusivament històrics, en els quals no hi ha canvis en les sèries, perquè l’únic que fan es conservar la documentació d’institucions desaparegudes. En els arxius municipals, en continuar existint els ajuntaments, sempre hi ha transferències i ingressos.

Una altra funció important que realitza l’arxiu municipal és servir no només d’arxiu de la institució municipal, sinó també d’arxiu de la ciutat de Xàtiva. Això vol dir, que déu preocupar-se també de l’evolució d’altres institucions que donen vida política, social, econòmica, cultural, festiva, musical, religiosa o d’altra indole, a la ciutat de Xàtiva. Déu recollir el bàteg, el palpitar vital dels xativencs que s’hi reuneixen per a fer política –en partits polítics-; associacions que es preocupen de l’economia –associacions empresarials, empreses, sindicats-; promoció de la cultura –associacions culturals-; ocupació festiva –falles, festes de carrer, etc.-; promoció de la música –societats musicals, grups musicals, etc.-; manifestacions religioses –esglésies, confraries, etc.- i procurar que el testimoniatge de les seues activitats –d’aquelles associacions que no disposen de locals en condicions- quede conservat i custodiat en les dependències de l’arxiu municipal, per a que els ciutadans, estudiosos i investigadors, puguen consultar els documents que hagen produït durant la seua vida.

Això ja ho fem des de l’ajuntament de Xàtiva, que ha acceptat, en qualitat de donació (en propietat o en dipòsit) o compra, diversos fons, que en arxivística s’hi denominen Fons Incorporats:

• – El Fons Sarthou (Carlos i Lidia Sarthou)
• – El Fons del Riu dels Sants.
• – El Fons de la Plaça de Toros de Xàtiva.
• – El Fons de la Germandat Sindical de Llauradors i Ramaders de Xàtiva.
• – El Fons del Cercle Mercantil.
• – El Fons de la Unió Taquigràfica Valenciana.
• – El Fons de l’empresa COACXA (Cooperativa Agrícola Comarcal Xàtiva).
• – El Fons del Districte Notarial de Xàtiva.
• – El Fons del Cercle d’Obrers Catòlics de Xàtiva.
• – El Fons Joaquín Lemos.
• – El Fons de la Germandat de Confraries de Xàtiva.
• – El Fons Ripalda.
• – El Fons de l’Oficina Comarcal de Xàtiva de Rehabilitació de Vivendes.
• – El Fons de la Mancomunitat de Municipis La Costera-Canal.
• – El Fons fotogràfic Patiño.
• – El Fons José López Sellés.
• – El Fons González Baldoví.

Tots ells degudament catalogats i/o inventariats o en fase de catalogació i/o inventariació. Per altra part, no només hi ha fons privats col.lectius; també disposem de documents donats per persones a títol individual, que també s’integren en les seues seccions i sèries corresponents.