Els antecedents seus foren:

1.-les cèdules de composició, durant l’època colonial espanyola. La cèdula de composició era un document, format per un pergamí amb les dades bàsiques escrites a mà, que identificava als nautes procedents d’Europa amb l’objectiu prioritari de controlar qui creuava l’Atlàntic, posant especial èmfasi en el fet que foren cristians i estigueren autoritzats per la corona per a això;

2.-els passaports, el concepte d’un passaport estàndard a nivell mundial és relativament nou, ja que va ser creat després de la Primera Guerra Mundial, malgrat que el seu origen es pot remuntar a milers d’anys enrere quan els grans Imperis (persa, egipci, romà) feien servir cartes, salconduits per facilitar el pas de viatgers i comerciants pels seus territoris i pels territoris estrangers;

3.-el “sauf conduit” o salconduit que hem comentat abans, s’assignaven per a garantir a l’enemic un pas d’entrada i eixida per un regne amb el propòsit d’establir negociacions;

4.-els passes, en viatges curts de menys de 8 llegües.

A l’Arxiu Municipal d’Albaida tenim conservats 82 expedients que van de 1878 a 1939. Les cèdules personals eren el mitjà per identificar a la persona. Les cèdules personals contenien entre altres dades les següents: un número correlatiu d’ordre que després s’utilitzava en els documents, nom i cognoms dels interessats (cap de família, dona, fills, gendres, nets i d’altres persones que vivien en la mateixa casa. Curiositat: si el cap de família era una vídua o una persona fadrina apareixia en primer lloc), edat (no molt fiable perquè en distints registres, les persones tenien la mateixa edat), naturalesa, província, estat civil, professió, senyes d’habitatge (carrer, número, pis), renda, etc. 

Penseu que com també es tractava d’un impost, va resultat molt atractiu per al sector públic, ja que tota la població major d’edat estava sotmesa al mateix amb diferents gravàmens en funció de la seua capacitat econòmica, la qual cosa a més converteix a aquest “impost de cèdules personals” en un dels antecedents de l’impost de la renda sobre les persones físiques.

El model del primer DNI va ser triat per concurs publicat en el BOE en data 10 de maig de 1946 en el qual s’instava els ciutadans a presentar els seus esbossos per a guanyar un premi consistent en 30.000 pessetes. El guanyador va ser el model presentat per Aquilino Rieusset Planchón, que es va expedir per primera vegada a València el 20 de Març de 1951. El primer model de DNI era de color verd, incloïa dades com a ocupació, professió o càrrec i distingia entre quatre categories depenent de la situació econòmica del titular. El segon model de DNI, és de color blau i incorpora dades com el grup sanguini i l’estat civil, desapareixent la dada del sexe. Més tard s’incorpora l’escut constitucional, eliminant les categories econòmiques, i recuperant la dada del sexe El primer DNI informatitzat és de l’any 1990 i l’any 2006, el DNI incorpora el XIP, convertint-se en un document electrònic.