En la dècada dels anys 20 del segle passat, el cinema s’havia convertit en un mitjà que arribava a tot tipus de públic i estaments socials, però una de les mesures de la dictadura de Primo de Rivera va ser prohibir l’exhibició de films que donaven una imatge negativa d’Espanya.
L’any 1924 es realitza un ban al poble per a què la gent vaja al cine a vore una pel·lícula i unes varietés, tot en benefici per a l’asturianeta. Regina García va perdre els dos braços sent xiqueta (9 anys), les corrioles de la serra van tirar a caminar, van embolicar els braços de Regina i els van arrancar a l’altura dels muscles. Va recórrer el món com a artista i va lluitar per l’educació infantil i la igualtat de les dones.
A principis de l’any 1927 (gener) se li notifica a Francisco Ridaura Soler, empresari propietari del Teatro Ideal Cinema, que queda prohibida l’exposició al públic la pel·lícula muda “el tiro de gracia” codirigida per Juan i Adolfo Vázquez Humasqué (mallorquins, Adolfo fou el fundador del Real Sociedad Alfonso XIII Foot-ball Club, que posteriorment va adoptar el nom de Reial Mallorca) i produïda per Edisson Films remuntada l’any anterior. Malauradament, no es tenen notícies de la seua localització actual. Eixe any, el ministre de Governació va censurar en Espanya la projecció de totes les pel·lícules de la Metro Goldwyn Meyer com a reacció a la imatge nefasta que donaven dos dels seus films de ficció (“El clavel” de España, 1926 i “Romanza espanyola”, 1927).
*remuntar, en el llenguatge audiovisual vol dir empalmar (diverses seqüències fílmiques) de manera que formen una successió ordenada.
*censura, control del contingut dels mitjans d’exteriorització del pensament o de difusió d’informacions, per a assegurar que es respecten determinats límits imposats de caràcter moral, polític o religiós.
Ja no tornem a tindre notícies sobre cinema al poble, en l’arxiu, fins l’any 1948/1949 quan es demana als propietaris del “Teatro Español” (Víctor Reig Juan) i del “Odeón” situat al carrer Gràcia, 21 (Elías Pastor Molina) el seu aforament : 584 i 518 butaques, respectivament.
L’any 1954, Adelino Bixquert Mahiques sol·licita l’obertura d’un local per a cine d’estiu “Cine Avenida” situat al solar entre els carrers Santa Anna i Remei on van 10 cases.
1955, el retor José Pla Ferri sol·licita llicència d’activitat per a un cine d’estiu del Patronato Parroquial situat en la Plaça Major, 2.
1957, l’empresari Juan Colomer Nadal sol·licita reobrir el cine d’estiu “Avenida” que està en front de les escoles nacionals de Passarel·la i que l’havia comprat a A.Bixquert. Eixe mateix any, compra el “Teatro Español” o “Gran Teatro” a Enrique Cardona, anterior propietari. El “Gran Teatro” (nom de la façana) està instal·lat en la Glorieta (carrer Remei) i Vicente Martínez Pont és soci de J.Colomer. El local és reformat per a fer cine.
El cinema estava en el seu esplendor i posaven autobusos des d’Atzeneta per vindre al cine a Albaida i començaven a vore’s les primeres pel·lícules a color “Technicolor” i en el format visual “CinemaScope”. El 15 de març de 1957 és veu a Albaida la primera : “La túnica sagrada” al cine “Odeón”. Espai que un any més tard (1958) és adquirit per Julian Martínez Estades, nou propietari. A l’estiu és el “Cine Avenida” també projecta la pel·lícula “Vichita” en cinemascop.
Eixe mateix any, es sol·licita instal·lar i obrir un nou cine d’estiu “Terraza Azul” al carrer Sant Francesc, nº1 sol·licitat per Julian Martínez Estades. I també obri les seues portes el nou “Cine Catequístico” destinat per als menuts i regentat per la Catequesi Parroquial. El saló del cinema és l’antic pòsit del blat (carrer Gràcia) i que també és emprat per les “Hermanas Paulas” per a fins de primer ensenyament.
*cinemascop, és un sistema de rodatge i projecció cinematogràfica panoràmica que comprimix les imatges lateralment durant el rodatge, ampliant així el camp visual, mentre que les torna a eixamplar en la projecció.
*tecnicolor, és el procediment que permeté per primera vegada, cap a 1940, reproduir en la pantalla els colors dels objectes.
L’any 1974, el cine “Odeón” passa a propietat de Ricardo Rico Pastor.
En els anys huitanta, a l’institut “Josep Segrelles”, es realitzaven sessions de cineclub* en divendres.
*cineclub, eren associacions dedicades a la difusió i l’estudi de la cultura cinematogràfica, que organitzava projeccions i comentaris de pel·lícules.
