El robatori d’unes roses (més d’una arrova) del jardí del Palau dels Marquesos que amb la seua bellesa causaven admiració.
Trobem a l’arxiu municipal un expedient d’unes actuacions criminals per haver escalat l’hort i el jardí del Palau que dona a la Plaça i haver furtat totes les roses del jardí que després van enramar per les portes de les cases del poble. El fet es va produir la nit del diumenge 7 de maig de 1758.
L’expedient es crea d’ofici per l’advocat dels Reials Consells Governador i Justícia Major de la vila d’Albaida el Sr. Francisco Marau. L’escrivà de l’expedient va ser Francisco Pont i Andrés i l’agutzil era Pedro Moya. Busquen testimonis de qui ho va fer, per preguntar i repreguntar sobre el fet, el delit i el càstig
El primer testimoni és Pedro Tormo de Francisco
Llaurador a càrrec dels jardins del palau. Pedro diu que el dia 8 va vore roses i fulles de baladre per les portes de diverses cases del poble. També va vore que pel cantó del jardí en la part de la llotgeta de la plaça hi havia senyals i petjades de fang per la paret tant de dins com de fora i també en la terra humida del jardí. Eren petjades de sabata d’home. Ha escoltat dir que van vore a 4 mossos (Batiste, Josep, Ramon, Vicent) pels voltants de la llotgeta, la vesprada del dia 7.
Segon testimoni, Vicente Monzó, mestre seré.
Diu que a la porta de sa casa a més de les roses i fulles de baladre hi havia una gran brutícia d’excrements de persona. Ell també ha escoltat dir el mateix que ha dit Pedro i que suposa que són ells perquè Batiste té un galanteig amb la filla d’un dels veïns afectat perquè els van vore anar a la muntanya a buscar baladre pels barrancs.
Tercer testimoni, la dona de Pedro.
Diu que la vesprada del 7 va vore a 3 mossos del poble i un foraster passejar pel jardí i els va cridar per a què se’n eixiren, però que ignora qui va fer la malifeta. El jutge crida a comparèixer a declarar als referits 4 mossos (dos menors).
El jutge crida a comparèixer a declarar als referits 4 mossos (dos menors).
Ramon, diu que no sap res…
Del robatori de les roses ni d’entrar al jardí del palau i que no va eixir del poble, anant pels carrers tocant una viola (vihuela) amb un tal Félix i altres. Després rectifica i diu que va anar Santa Anna a guanyar el Jubileu, sense eixir del camí, amb Batiste i Vicent. Que quan anà a casa dormir, la porta de casa estava entreoberta i ningú li va obrir perquè estava la família i el frare trinitari Joan de conversa en l’entrada de casa.
Josep, tampoc sap res…
Va estar per la vesprada pels carrers “tañiendo una viuela”(sic) fins entrada la nit. Batiste, tampoc sap res, també confirma el fet d’anar a Santa Anna a guanyar el Jubileu i que la resta de la vesprada va estar jugant a pilota. Després va estar tocant la viola amb el tal Fèlix i altra gent fins les onze de la nit.
Vicent, també diu que no sap res…
Declara que va estar al convent de Santa Anna. La resta de la vesprada va estar en la Placeta de la Vila mirant com jugaven a pilota i després va estar amb Fèlix i altra gent tocant la viola. Li pregunten qui li va obrir la porta de casa per anar a dormir. Diu que ningú perquè la clau estava amagada en el portal. Confessa que per la vesprada van passejar pels jardins del palau.
Criden a més gent a declarar pels fets del robatori :
Francesc (menor, germà de Vicent), Caterina (dona de Joan i mare del xiquet Ramon), Joan (germà de Ramon), Fèlix (el músic de la viola, veí de la ciutat de Xàtiva, aleshores anomenada Sant Felip) i Antonia (donzella criada de la casa de Josep).
Debatut i fet, condemnats
Josep, Batiste, Fèlix, Ramon i Vicent a guardar per presó en la cambra de les seues respectives cases sense eixir; puix queden castigats en lo penal fins el 17 de maig i a pagar les costes del procés i apercebuts en el successiu a un càstig més rigorós.
Francisco Marau Albinyana
Va estar advocat dels Reials Consells, alcalde i justícia major durant divuit anys a les viles de Bunyol, Albaida i llocs del marqués d’Albaida, exercint el càrrec per nomenament senyorial; també va ocupar el càrrec de regidor a la seua vila natal, l’Olleria, durant tres anys. Es va casar amb Maria Rosa Bru Pérez i del matrimoni van nàixer els germans Antonio i Estanislao Marau Bru. El primer, que és qui sol·licita el títol de noblesa. Els dos germans són claus per entendre l’origen de la Casa Santonja o Palau dels Marau i la possible vinculació de la família amb la maçoneria. Estem, doncs, davant d’una família molt pròxima al poder, bé situada a l’escala social, pertanyent a eixa oligarquia local tant freqüent a l’Espanya del segle XVIII i que des de la milícia o des de la toga acompleix els seus serveis a la Corona com a fidel empleat d’ella, a canvi de privilegis, càrrecs hereditaris, favors i rendes de la terra o de les concessions administratives.
Arrova
Unitat de pes equivalent a 12,800 kg.
Viola (vihuela)
Instrument musical de corda que es toca amb arquet, semblant al violí però més gran i de so més greu. Potser de gamba, de mà o de roda.
Justícia criminal
Magistrat penal del Regne de València des del 1321 fins a la promulgació dels decrets de Nova Planta.
Pilota valenciana
Esport autòcton valencià en què dos equips colpegen la pilota amb la mà seguint determinades regles. Es juga al carrer o al trinquet.
