Diuen i conten que les biblioteques del futur s'allunyen del paper, però a mi m’agrada plantar-me davant de les prestatgeries, fer una ullada i esperar que algun llibre en paper em cride l’atenció. Josep Moll
Papel, testigo fiel. Papel vendido, papel perdido; papel guardado, papel ganado. Una casa sin libros es como un jardín sin flores. Amicis Una habitación sin libros es como un cuerpo sin alma. Cicerón
És l’any 1931, està fent-se una xarrada en la Cambra Oficial del Llibre a l’escola de llibreria, per l’editor i llibreter Fco. Beltran. Quan acaba la mateixa. anuncia al públic la publicació d’un llibre de 448 pàgines que inclou 143 vinyetes i màximes, aforisme, notícies i dissertacions d’autors antics i moderns.
És titula “El libro y la imprenta” de Francisco Beltran Torres i en les pàgines 123-124 apareixen unes màximes de H. Maxon que vint anys després seran eren utilitzades en la biblioteca estudi Segrelles d’Albaida: “Como habla el libro al lector”
La “màxima” és una figura retòrica que consisteix en expressar un pensament profund de forma concisa i en poques paraules.
Josep Segrelles estant a Nova York havia començat a dissenyar (decorada amb motius àrabs) com seria la seua futura Casa-Museu en el seu poble. El 1940 decidirà viure definitivament a Albaida, on contrau matrimoni Rosita Tormo, que pocs mesos després moriria. Després de la dolorosa pèrdua de la seua dona i de nombroses dificultats econòmiques, el 1943 acaben les obres de la casa-museu. A l’abril del mateix any inaugura una biblioteca dins de la seua mateixa Casa-Museu. Casa-Museu on va viure i va pintar fins la seua mort el 3 de març de 1969. Al llarg de la casa es pot descobrir la manera de viure i la manera de ser de Segrelles, el seu univers.
EPHEMERA, el santuari de l’efímer. “Ephemera” són materials escrits i impresos de curta durada que no s’han fet per a conservar-se (usar i tirar). La seua supervivència, per tant, depèn sempre de l’atzar o de la passió d’algun col·leccionista. La paraula deriva del grec i significa “coses que no duren més d’un dia”. Alguns dels materials “ephemera” col·leccionables són : marcadors de llibres, catàlegs, targetes de felicitació, cartes, fullets, postals, pòsters, certificats d’accions, entrades, butlletes, calendaris de butxaca, etc. (més de 500 tipus de materials “ephemera”). La primera vegada que es va emprar eixe terme per a referir-se a les obres impreses de curta durada fou John Lewis en la seua obra “Printed Ephemera” (1962).
Per a una biblioteca o per a les ciències de la informació, el terme “ephemera” també descriu la classe de publicació de fulles soltes o documents únics d’una sola pàgina que estant destinats a ser refutats/reciclats després de cada ús.
http://www.bne.es/es/Colecciones/Ephemera/
http://bv.gva.es/va/per-tipus-de-material
Anem allà!! “Control+clic” per anar al vincle i poseu la paraula “ALBAIDA” en la lupa(búsqueda) :
