En l’inventari obert (en procés de realització) de fonedors de campanes fet per la colla de campaners valencians parlen de 6 fonedors albaidins
M. Porta i fills (3), E. Costa (4), L. Roses i fills (6)/fills de L. Roses (42), L. Roses (desaparegut-?-), M. Roses Santos(7), V. Roses (2).De L. Roses (Lorenzo) trobem un expedient i una reclamació en l’Arxiu Municipal d’Albaida de finals del segle XIX.
-1884, forn de fosa de campanes al carrer Ereta (placeta)
-1887, subscripció voluntària per atendre la refosa (refundició) de campanes (10, 25, 50 pts.)
-1894, l’ajuntament obri un expedient per retirar i traslladar un forn de fosa (fundició) de campanes sol·licitat per dos veïns del carrer Ereta (Sres. Monzó i Mollà) situat en la placeta de dit carrer i que és un perill per a les seues cases. Resulta curiós que s’obriga l’expedient sense haver fet, abans, cap inspecció municipal ni informe de pèrit algú. És a dir, des de la llunyania del temps sembla que poden hi haure sospites de nul·la objectivitat ni parcialitat a l’hora de prendre la resolució municipal. Però bé, anem a l’expedient. El propietari de la fosa (fundició), el Sr. L. Roses es queixa de no estar avisat i del poc de temps per defensar el seu negoci i així ho indica en la seua reclamació dient que ningú ha anat a vore-ho, ni li han demanat la clau, a no ser que hagen botat el mur i entrat sense el meu permís. El Sr. L. Roses també diu que fa deu anys que té el forn de fosa en funcionament i que eixos veïns no s’han queixat mai fins ara. Per cert, un dels demandants (el Sr. Monzó) és tinent alcalde de la Vila. La casa del Sr. F.de Paula Monzó és un pòsit i fàbrica de ciris de cera.
-1895, els pèrits anomenats per les dues parts (Tomàs Bernia i Francisco Tormo) fan la inspecció i creuen que el forn és un perill per les flames del foc i les altes temperatures per estar obert i sense coberta. Malauradament no sabem com es va acabar i tancar l’expedient per retirar i traslladar el susdit forn de fosa de campanes.
-1896, el Sr. L. Roses, fabricant de campanes, li reclama a la Vila el deute pendent (345 pts.) que l’ajuntament té amb ell, per les 3 campanes foses feia sis anys abans per a l’església parroquial (1888).
En el llibre “El mirador de la vall” escrit a 3 mans (R. Yago, A. Soler, R. Jordà) amb la col·laboració d’una quarta (X. Tormo) que parla sobre Atzeneta d’Albaida, trobareu un capítol sobre les campanes i els seus fonedors. En el mateix, conta i diu Ramon Yago en el llibre “…un dia qualsevol …el que passejaven per la cercavila…sentiren campanes i no sabien d’on venien… del corral d’una de les cases….procedien els tocs de prova d’un bronze acabat de coure…”. En aquells temps, les campanes es solien fer a peu de campanar on s’instal·lava un forn d’obra per a fondre el material. Al mateix temps, es preparava el motle i es feia un forat per a colgar-lo. Després vingueren les foses o fundacions on es realitzaven les més menudes per poder transportar-se millor. Moltes d’elles carregades en els vagons del tren d’Albaida.
Per saber més :
Josep Moll
Salut i pilota
