La finca “dels collons”, la finca “dels garroferos”, la finca de “salvem la vista o del titànic”, la finca “del piano”, la finca “del bolso”, la finca de “cañas y barros”, les finques “la moncloa i la Zarzuela”, la finca “los alpes”, la finca “el vaticano”, la finca “dels Bartolos”, la finca “dels Xaparros”, la finca “de los intocables”, la finca “quiero y no puedo”, la finca “la plaça de bous”, la finca “blava”, la finca “dels divorciats”, la finca “aquí no hay quien viva”, el barri “dels mosquitos”, el barri “dels vitxitos”, el barri “del romeral”.
Al poble d’Albaida, els seus veïns i veïnes són propensos, així que et descuides, a què et bategen. En aquest cas, posen noms a les finques. Els malnoms parlen de finques de vivendes i/o barris com : garroferos, xaparros, bartolos perquè allí vivia eixa família; mosquitos, vitxitos, romeral, moncloa, Zarzuela per les seues característiques òbvies; piano, bolso pels curiosos efectes o remats de la finca; intocables, cañas y barro, pel preu i per estar construïda en la bassa de la font de la vila, respectivament i perquè quan les construïen en la tele posaven eixes sèries; alpes, finca molt alta i el seu baix era el bar “Suïssa”; vaticano perquè vivien molts de retors; quiero y no puedo perquè vol estar en l’artèria principal del poble (avinguda La Fira), però està al costat; la de la sèrie “aquí no hay quien viva” perquè no viu ningú (està buida); la dels divorciats, és obvi; i em deixat per al final, la finca doblement batejada, titànic o salvem la vista, el nom del vaixell/pel·lícula per la grandària i silueta i el segon perquè hi va hi haure un xicotet moviment veïnal per no construir en eixa zona i tapar les vistes panoràmiques de la típica fotografia del poble d’Albaida.
El Sr. Alcalde (José Luis Boixader) havia quedat amb Josefa i el seu marit davant el notari de València Ignacio Docavo. Anaven a signar l’escriptura de venda de la casa que Josefa (Ferri) tenia al Carrer Verge del Remei, nº 42 (antic 40). Les despeses de notari van anar a càrrec de l’ajuntament (800 pts.) i les despeses de viatge del Sr. Alcalde foren 200 pts.
La casa és una planta baixa amb cambra, una cort (quadra) i un descobert. El descobert de quasi 100 metres quadrats és un tros destinat a blanquejador de cera i està tancat per una paret que dona al Camí de Caputxins. Eixe tancat té una porta per la qual es pot entrar a la casa.
És el 22 de juny de 1964.
Un mes abans, 23 de maig, són ingressades, en un compte corrent, de la “Caja de Ahorros y Monte de Piedad”, les primeres 80 mil pessetes del PMVFA.
Però, qué és el PMVFA?
Un any abans, 15 de març de 1963, al poble, s’havia creat un Patronat Municipal de Cases (vivendes) per a Funcionaris d’Albaida. L’article segon dels estatuts del P.M.V.F.A. diu el següent : “…tiene como finalidad la construcción de viviendas con destino a los funcionarios de la plantilla municipal…que hayan de residir en el termino municipal…asimismo alcanzará su actuación a la construcción de los edificios complementarios que sean precisos…”. El president de la junta del patronat és l’alcalde.
Contat i debatut, l’any 1965, l’Ajuntament d’Albaida cedeix gratuïtament al PMVFA uns terrenys (252 metres quadrats) que té en la Plaça de la Fira i donen al camí de Caputxins.
Sis anys frenètics d’ingressos i pagaments especials, avantprojectes i projectes, obres, atorgaments d’escriptures de compra-venda, etc. El primer projecte consta de 24 habitatges i locals comercials (1967-1968) adjudicades el 17 de novembre de 1969 pel president del PMVFA (Cándido Martínez); el segon, són 17 habitatges i locals comercials (1968-1970) adjudicades el 2 de juny de 1970. Els arquitectes foren Julio Trullenque i Pablo Navarro. El contractista va ser Alfredo Langa Escorcia.
Huit anys després de la venda de la casa de Josefa, l’Ajuntament aliena (enajena) dos locals comercials al “Círculo Musical Primitiva Albaidense” valorats amb quasi dos milions de pessetes. Són el local nº 1 i 3.
Estem a 26 d’abril de 1972, la gent passeja per la Plaça de la Fira, alça el cap i miren al cel “colló……” i finca batejada al poble :
La finca “dels collons”
*fixeu-se en les fotografies i veure com en la primera 1969, no estava la porta del Gamell* ; Fotografies finques : 1969-1973
Fotografia ajuntament amb el pintor Josep Segrelles (regidor) i plànol: 1963; Fotografies vista aèria poble : 1955,1966.
Josep Moll. Arxiu d’Albaida
