1797, ordre o carta de l’Intendent General de Marina sobre els arbres. Tots els pobles han de marcar els pins, les nogueres, les freixes de sis polzades, els roures de 8 (a quatre pams de terra), les carrasques i sureres per a qui vullga tallar els arbres hauran de demanar permís.

Estem en 1872. El plet (litigi) entre el veí de Palència, el Marqués d’Albaida (José Maria d’Orense i Herrero) Milà d’Aragó i el poble de l’Aljorf (i els altres set) sobre la pertinença del monts del poble dura ja 20 anys de juí ordinari i apel·lacions; tot comença en 1851 quan es distribueixen entre els set pobles els monts que abans eren comuns i el Marqués ho denuncia. Però L’Aljorf, endeutat, arriba a un acord amistós (contracte elevat a escriptura pública d’una transacció) perquè a l’ajuntament el juí és una càrrega feixuga i que no pot pagar. Un mont de 1.070 fanecades (88 Has., 92 a., 64 ca.) valorat en 2.500 pts. li al dona al marqués, germans, nebots i descendents a canvi de 750 pts. (despeses ajuntament Aljorf del juí). El Mont confronta per llevant amb el Mont de Muro i propietats de Rafael Ruiz, per ponent amb el Mont d’Albaida, migdia amb el Mont i terme de Muro i al nord amb el camí vell d’Alcoi i terres de Joaquin Cascant, José Cortes i Joaquin Pla. Forest formada de pins vells, pins joves, llenya baixa i pasturatge.

1898, assenyalament de 600 pins en el mont anomenat Ombria d’Aljorf. En eixe mateix any, es realitza l’operació de marcatge de les línies del terme municipal. És a dir, assenyalar els mollons del terme d’Albaida. 

1898, Subhasta per aprofitament de la cacera del mont de Covalta per un any, per a dues escopetes, per la quantitat de 10 pts. 

1927, s’obrin expedients, a diversos pobles del districte (des del Benicadell fins la fita de terme), per part de la “Jefatura de Montes” per expropiar els monts comunals i de propis dels ajuntaments i els particulars per a procedir a la seua repoblació. En aquells temps, recordeu, eixa repoblació “lesionava” l’economia particular i municipal perquè els privava dels seus “predios abiertos” (heretat o possessió immoble rústica).

1939-1959, més de 30 expedients de subhastes, actes de lliurament i declaracions jurades d’aprofitaments forestals. Per exemple: pedra de La Pedrera en la Covalta, , pasturatge per a 160 caps d’oví, per a 300 caps d’oví, venda de 566 pins per a fusta, 500 esteris de llenya d’arbust ,300 feixos de ramatge.

1971, Ministeri d’Agricultura. Delegació Provincial de València. Secció Forestal. Circular sobre prevenció d’incendis en els monts “pròxima a iniciarse la temporada de verano, en la que como consecuencia de las elevades temperatures suelen producirse incendios forestales…se hace necesario adoptar …. medidas…a evitarlos…”:

1) Entre 1 de juny i 1 de novembre, zona de perill d’incendis.

2) Prohibit fer foc a 400 metres dels monts.

3) Per a transitar pels monts en aquest període, es precisarà de l’obtenció d’un permís escrit

4) Administració, particulars i empreses de serveis públics, netejar la vegetació dels camins i fer tallafocs.

5) D’acord amb l’article 12 de la llei d’incendis forestals, els alcaldes poden procedir a mobilitzar els homes entre les edats de 18 i 60 anys i del material necessari, qualsevol siga el seu amo.

6) Una vegada extingit el foc, l’alcalde farà una llista de les persones que han intervingut en l’extinció de l’incendi (dni, hores treballades, eines emprades, etc.)  per a passar-la a la Secció Forestal i així s’habilite la manera de compensar econòmicament els treballs realitzats.