Un partit judicial és una divisió territorial establerta per l’administració de justícia on hi ha un o més jutjats de primera instància i instrucció. Sol estar integrat per més d’un municipi de la mateixa província. Abans, l’administració de justícia requeia en els corregidors i alcaldes majors i ordinaris. Anteriorment, en batlles i senyors.
Després de la mort del rei Ferran VII (29/09/1833), la regent Maria Cristina fa una gran reforma administrativa amb una nova divisió territorial que segle i mig segueix vigent: Els corregiments passen a dir-se en 49 províncies (model francès de departaments). També reorganitza els territoris al voltant de la capital de província (caserna, jutjat i governador civil).
L’any següent, 1834, es divideixen les províncies en partits judicials tenint en compte els límits provincials. En els partits judicials es posaran els jutjats de primera instància i instrucció, que més tard seran la base per als districtes electorals i la contribució. En 1868 hi havia 463 partits judicials (uns huit municipis). A les eleccions municipals de 1999 havia 8.037 ajuntaments.
Des d’aquells temps, aquesta divisió ha patit pocs retocs (modificar límits o noms i el canvi de dir-se governador civil a subdelegat del govern). La primera modificació de límits (1836) afecta al poble d’Albaida (i d’altres): ampliació de la província de València a costa d’Alacant. Per què? En la divisió de 1834, Albaida pertanyia a la província d’Alacant.
Des de llavors, aquesta divisió ha sofert retocs mínims: algunes modificacions de límits i denominació i el canvi de nom de cap polític, primer a governador civil i, posteriorment, a subdelegat del govern.
El partit judicial d’Albaida de la província d’Alacant estava format per 22 pobles, “ídem de vecinos,5.614; ídem de almas, 22.893” :
Curiositats
– En l’Arxiu Municipal d’Albaida tenim conservats més de 140 documents del partit judicial. Entre altres documents tenim veredes (ordre o avís que es despatxa per a fer saber alguna cosa a un número determinat de llocs pròxims), pressupostos, juís verbals, abastiments, elecció procuradors, etc.)
– Any 1896, reina regent- minoria edat d’Alfons XIII- Maria Cristina, el 20 d’agost es tanca el jutjat de primera instància i l’ajuntament sol·licita una reposició del mateix essent alcalde José Tormo Giménez. El 27 d’agost es crea una junta local amb adhesió de 138 veïns prohoms del poble pagant una quota fins que l’estat es faça càrrec de la reposició del mateix. Això serà el 23 de novembre
5 anys més tard, L’any 1901, l’ajuntament reintegra el 60 % de les quantitats avançades per a la reposició del jutjat de primera instància.
– Any 1926, intent de supressió del jutjat de primera instància per part de l’estat espanyol per raons econòmiques nacionals (situació precària = despeses gravoses/costoses) i sols tindre recolzament moral dels ajuntaments de la comarca. L’ajuntament d’Albaida (l’alcalde era Rosendo Juan) fa una arreplegada (plec) de de signatures per a què no els tanquen i està representada en Madrid per Elías Tormo (president del Consell Suprem d’Instrucció Pública) i pel seu germà Santiago (advocat), també va a Madrid Isidro Ballester que viu a València.
– Any 1950, es fan obres en el jutjat de primera instància i instrucció. L’obrer era Batiste Cerdà Pons, la instal·lació sanitària va anar a càrrec de José Renú Abad, els pintors foren Ricardo Soler Galbis “Tormo” i Carmelo Soler Martínez “el d’Atzeneta”, el fuster fou Manuel Boscà Antolí i la instal·lació elèctrica la va posar S. Soler.
– El B.O.E. de 26 de novembre de 1965 publica el decret 3388/1965, de 11 de noviembre de modificació de la Demarcació Judicial… “La demarciación de partidos judiciales instaurada por nuestras viejas Leyes orgánicas no responde ya a las necesidades de la Administración de Justicia….”.
– la documentació corresponent als toms IX a XI es pot trobar a l’Arxiu Històric Nacional (1940-1968)
