Les vies pecuàries són rutes o itineraris per on ha discorregut, tradicionalment, el bestiar. Són els camins necessaris per a traslladar el ramat que busca les pastures (menjar) en l’època estiuenca o hivernal.
Es desenvoluparen en l’Edat Mitjana amb la creació del gremi i nombrosos privilegis i drets. El declivi del comerç de la llana unit a la corrupció existent va fer que s’aboliren eixos drets en Cadis (1812). L’ordenament valencià (dret foral) sobre les vies pecuàries és distint al model centralista de Castella. Per exemple, la canyada reial castellana mesura 75 m. front els 40 m. valencians. El nostre dret foral també parla de camí ramader, d’herbatge, de bestiar, assagador, fillola, pas, cordill front els vocables castellans “cordel, colada, vereda o cañada”. També, en el nostre ordenament, tenen, a tots els efectes, la consideració de via pecuària : els descansadors, els abeuradors i les mallades.
Per a molts de vosaltres, us sonarà “a xinés”. Un passat molt llunyà perquè, pràcticament, no queden ramats transhumants en les nostres comarques. Tot i així, aquest patrimoni, aquestes vies pecuàries, formen part de “la infraestructura verda de la C.V.” (llei 5/2014 d’ordenació del territori, urbanisme i paisatge de la C.V.). Podem i devem conservar-les fent una reutilització de les mateixes.
De quina manera? Convertint-los en connectors ecològics i tindre un ús recreatiu per a passejar, fer senderisme, etc. A més a més, els elements associats a les vies pecuàries (abeuradors, ponts, descansadors, etc.) són un important patrimoni històric i cultural. La llei 3/2014, 11 de juliol, de la Generalitat, tot i respectant la Llei 3/1995, 23 de març, del Govern Central, regula les vies pecuàries de la C.V. i en ella ens diu que són un patrimoni a conservar i encara que parla de “..presunciones posesorias iuris tantum de titularidad…”, també reconeix “….las cuestiones dominicales que están reservades a la jurisdicción civil”.
Depenent de l’amplària del camí es pot parlar de 3 tipus de vies :
1.- canyades, d’una amplària fins a 75 metres;
2.- cordills, fins a 37,5 metres;
3.- assagadors/corriols de fins 20 metres d’ample.
Al terme d’Albaida hi ha 8 vies :
– 4 cordills (Alacant, Múrcia, Camí d’Ontinyent a Gandia, Camí Vell de Xàtiva a Alacant),
– 4 assagadors (La Casa del Manco, el Camí Vell de Xàtiva, els Quatre Camins i el Camí dels Clots).
El present escrit es basa en un projecte (conservat a l’Arxiu Municipal d’Albaida) de classificació fet l’estiu de 1972 pel pèrit agrícola Rafael Negro Pavón. Aprovat i publicat cinc anys després en el BOP del 13 de juliol de 1977 i en el BOE de 2 de setembre de 1977.
Nº 1.- Cordill d’Alacant.
L’amplària de la mateixa és de 37 metres i 61 centímetres. Té una llargària, aproximada, d’onze quilòmetres i cent metres. Procedeix del terme de L’Olleria pels paratges del Tossal i L’Arribador i creua el riu Clarià deixant a la dreta la Casa Sta. Clotilde i creuant el camí d’Aielo a Montaverner. A l’esquerre es queda el barranc dels Barranquets. Creua el cordill del Camí Vell d’Ontinyent i travessa el barranc del Pregó i d’Agullent, deixant a l’esquerre el riu Albaida i a la dreta el cementeri de l’Aljorf. Creua el poble, el ferrocarril de Xàtiva a Alcoi i la carretera de Xàtiva a Alacant. Deixa a l’esquerre, el camí dels Clots fins el terme d’Atzeneta. Seguint la carretera d’Atzeneta, deixa a l’esquerre la Casa de Monzó, el Molí Nou i els Molins de Santa Anna. Creua el riu Albaida per a pujar pel camí d’Agres fins el paratge del Colla(d)o.
Nº 2.- Cordill de Múrcia.
L’amplària d’aquesta via pecuària és de 37 metres i seixanta u centímetres. És un cordill que discorre per la línia divisòria dels termes municipal d’Aielo de Malferit i Albaida. Aleshores, sols la meitat del seu ample pertany a Albaida. La seua llargària en el terme es de cinc-metres. Entra pel terme d’Aielo, travessa el riu Clarià amb direcció sud, creua l’antiga carretera de Font de la Figuera – Xàtiva fins el molló de 3 termes (Aielo, Agullent, Albaida). El cordill continua per Agullent.
Nº 3.- Cordill del Camí d’Ontinyent a Gandia.
Mateixa amplària (37,61 m.) amb una llargària, més o menys, de quatre mil metres. Ve del terme d’Agullent pel camí Vell d’Ontinyent a Gandia amb una direcció NE i deixa a l’esquerre la casa de Batiste Gil i a la dreta la casa del Forcall. Creua la carretera d’Aielo, el Camí del Císcar i el Camí de la casa del Comte, deixant els Barranquets a la seua esquerre i el riu Albaida a la dreta. Travessa el camí de L’Olleria a Bufali i continua cap a Bufali pel paratge de la Colltorta.
Nº 4.- Assegador de la “Casa del Manco”.
L’amplària legal d’aquesta via és de 8 metres i té una llargària, aproximada, de dos mil metres creuant el terme. Com fita amb el terme de Benissoda, la meitat de l’assegador correspon a cada poble. Com hem dit entra pel terme de Benissoda, deixa a la dreta la Casa del Manc, creua el barranc de Silla, deixant el paratge de La Solana a l’esquerre amb direcció NO pel terme d’Albaida. A la dreta, deixa el Corralet de Mesa i creua el camí vell d’Ontinyent a Albaida, deixa a la dreta el camí del Forcall, travessant el Barranc del Pregó fins arribar al Cordill d’Ontinyent a Gandia.
Nº 5.- Assegador del Camí Vell de Xàtiva.
L’amplària legal és de 8 metres i la seua llargària pel terme és de mil quatre-cents metres. Des del Cordill d’Alacant i junt al ferrocarril de Xàtiva a Alcoi, deixa a l’esquerre l’ermita del Roser, creua el tren segueix amb direcció NE junt a la carretera de Xàtiva a Alacant, la deixa a la dreta i entra al terme del Palomar.
Nº 6.- Assegador dels Quatre Camins.
L’amplària legal és dee 8 metres i té una llargària pel terme municipal, aproximada, de mil quatre-cents metres. Ve del terme de Benissoda pel Camí de Santa Anna amb una direcció E. Arriba al paratge dels Quatre Camins, creuant el terme d’Albaida i continua pel Camí d’Agres. Creua la carretera de Xàtiva a Alacant, deixant a la dreta la Venta de Soler i arribant a la carretera d’Atzeneta, per la seua esquerre. Creua el riu Albaida i acaba en el Cordill d’Alacant. En els trams que va per la fita de termes, a efectes d’avaluació de metres, sols la meitat són d’Albaida.
Nº 7.- Assegador del Camí dels Clots.
L’amplària legal és de 8 metres i la seua llargària pel terme d’Albaisa és de mil dos-cents metres. En el tram que discorre per les fites dels termes d’Atzeneta i El Palomar, sols pertany a Albaida, la meitat. Des del Cordill d’Alacant, entra pels paratges de la Xova, a l’esquerre, i la Judà, per la dreta. Té una direcció N seguint la fita dels termes d’Atzeneta i Albaida. Passa junt al molí dels Clots, segueix per la casa dels Clots, deixant a l’esquerre el camí de Bufali a Atzeneta continuant cap El Palomar.
Nº 8.- Cordill del Camí Vell de Xàtiva a Alacant.
L’amplària legal de la via pecuària és de 37,61 metres i la llargària, aproximada, dins del terme d’Albaida és cinc-cents metres. Com aquest cordill discorre entre els termes d’Atzeneta i Albaida, a efectes d’avaluar els metres, la meitat per a cada terme. Entra pel terme del Palomar i amb direcció S entre la fita dels termes d’Atzeneta i Albaida, deixant a l’esquerre el paratge de La Foia i l’Altet de l’Església continuant pel terme d’Atzeneta.
Resumint
La llargària de les vies pecuàries pel terme d’Albaida és, aproximadament, 22,100 quilòmetres i una superfície total de 62 Hectàrees., 99 àrees, 11 centiàrees, és a dir, 629.911 metres quadrats.
En març de 2015 es va publicar per la Direcció General de Medi Natural de la Conselleria d’Infraestructures, Territori, Medi Ambient un catàleg de les vies pecuàries de la Comunitat Valenciana per províncies (3 llibres) i en la fitxa d’Albaida, pagina 9, és parla d’una llargària total de 23.156 metres de vies pecuàries creuen el terme municipal.
